JUST FOR EXPLORERS: Everest Challenge
CAMP 4 Benvinguts a la Zona de la Mort!
Mireu aquest vídeo i observeu el gran esforç dels alpinistes per pujar un centenar de metres des del camp 3 al camp 4. Observeu també la gran quantitat d'alpinistes ascendint al mateix temps. Això, com heu vist en una tasca anterior, comporta un perill molt important.
Aquest és l'únic camp situat a la zona de la mort, on les funcions biològiques del cos humà (com per exemple, la digestió) comencen a interrompre's degut a la falta d'oxigen. És en aquest punt on el mal d'altura empitjora, podríeu morir mentre dormiu! Si esteu massa temps en aquest camp, podeu acabant quedant-vos-hi per sempre...
El camp 4 s'ubica en una petita meseta que sembla un paisatge lunar. Us trobeu al final de l'atmosfera i el cel està tenyit d'un estrany color blau fosc. Possiblement us trobeu en l'indret més proper a l'espai des de la Terra. Si mireu al vostre entorn, trobareu el cim de l'Everest al nord, el Lhotse al sud, una caiguda de 2000m a l'est per la cara del Kangshung i una altra de 1200m a l'oest per la cara del Lhotse. Això forma la mítica collada sud.
Mireu el següent vídeo per a situar-vos bé.
Si observeu les cares dels vostres companys hi podreu veure reflectida una espurna de por. Sí, por. Qualsevol alpinista a aquesta altitud és conscient que es troba a la zona de la mort i ningú pot deixar de pensar que existeix un perill real que en les properes 48 hores algú de vosaltres, o tot l'equip, perdeu la vida. També notareu que al camp 4 no es parla gaire. Els alpinistes solen descansar dins la seva tenda, doncs se senten molt dèbils degut a l'altitud. La debilitat també està condicionada perquè l'alimentació aquí és molt austera o gairebé inexistent. Recordeu que la digestió es fa gairebé impossible.
La hipòxia (falta d'oxigen al cervell) fa que coses tan trivials com fer bullir aigua, exigeixin una concentració màxima. Molts alpinistes a aquestes alçades, no en són prou capaços. És important, doncs, hidratar-se molt. Convé beure, almenys, tres litres de líquid. Si podeu, més i tot. Porteu a sobre dos litres més de beguda calenta per l'escalada. El te calent és una molt bona opció. Així doncs, heu d'intentar dormir una mica mentre arriba la nit però segurament tindreu dificultats per dormir, doncs el cos no pot descansar a l'alçada on us trobeu i el soroll del fort vent bufant sense parar farà agitar la lona de les tendes on us trobeu.
De matinada, quan encara no hagi sortit el sol, us haureu de començar a preparar i col·locar-vos el material per la part final de la vostra aventura: l'atac al cim. És molt important que el dia abans, havent aprofitat la llum del dia, hagueu comprovat que disposeu de tot el material que necessitareu i l'organitzeu adequadament. Tingues a mà el piolet, et serà molt útil. Oblidar-se d'una petita cosa pot suposar la diferència entre la vida i la mort.
D'aquí al cim us separa molt poca distància. Fou aquí on, el maig de 1996, els protagonistes del Desastre del 96 van estar-se hores perduts patint vents d'uns 160 km/h i temperatures sota zero. Recordeu que alguns d'ells van morir en aquest punt. Caldrà, doncs, avançar el més ràpid possible per minimitzar la vostra estada en aquesta zona.
Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.